La llengua catalana i un nou Estatut d'autonomia per a Catalunya

• Published in: Revista de llengua i dret
• Main Authors: Vernet i Llobet, Jaume, Pla, Anna Maria
• Format: Journal Article
• Language: Catalan
• Published: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya 01-09-2004
• Subjects: Catalonia; Catalunya; Constitutional amendments; Dret i legislació; Languages and languages; Law and legislation; Llengües; Reformes constitucionals
• ISSN: 0212-5056; 2013-1453

This article proposes an analysis of
the various proposals for reforming the
Statute of Autonomy of Catalonia that
have a bearing on language. Consequently,
it outlines the principal questions that permeate the air in the political
and parliamentary debate. For a
broad sector of the Catalan parliamentary
spectrum, the treatment given to
language under the Statute should be
reviewed. Different political parties
represented in the Catalonian Parliament
(ciu, erc, psc-cpc and icv) have
introduced proposals to improve the
Statute of Autonomy. Such proposals
extend into the legal and linguistic
sphere to improve the language of the
Statute, armor-plate the successes
achieved by the legislation and set in
stone the Constitutional Court rulings
favoring the extension of the knowledge
and use of the Catalan and Occitan
languages.
Formally, the article is structured in
three parts: the first describes the content
and the extent of the debate on the
increase in self-government in Catalonia
as relates to language. It identifies
what the proposals are from the experts
who have appeared before the Parliamentary
Study Commission on Expanding
the Level of Self-Government
and puts forward the postulates that
appear in the initiatives endorsed by
the Catalan parties in this area.
The study of these partisan initiatives
is set forth in the second part of
the article, where the content of the different
proposals from the parties for
modifying the framework of the Statute
currently in force is studied. The objective
common to all the proposals focuses
on having the statute guarantee a full
standardization of the Catalan language,
bearing in mind the identity-oriented,
symbolic and cultural dimensions
of the language. Starting from this
point of departure, the parties propose
different measures, some of which are not entirely new. As a matter of fact, in
certain cases, the language proposals
appearing on the projects studied in
this paper had already been part of the
parties´ political agenda for years; some
were even voiced during the discussion
of parliamentary papers on the Statute
in force in 1979. An analysis of the electoral
programs and a careful review of
parliamentary papers issued by the parties
allow us to conclude that part of
the proposals formulated in certain
documents had already been put forward
and debated for some time.
Finally, the paper studies the propitiousness,
procedure and points of
commonality among the proposed
modifications in the Statute. A comparative
study of the ensemble of proposals
allows us to conclude that the different
projects share a catalog of terms in
which there is a broad consensus in favor
of the modification of the Statute.
Among these issues, the following
stand out: those having to do with the
specific inclusion of language as an area
of skill; the recognition of multilingualism
on the state level, the European
Community level, and internationally;
the definition of the content and scope
of the laws regarding the autochthonous
language and the official language
in Catalonia, or the proposal for guaranteeing
the official status of the
Aranese language in the Aran Valley
through a change in the law
El artículo propone un análisis de las
diferentes propuestas de reforma del
Estatuto de autonomía de Cataluña de
incidencia en materia lingüística. En
consecuencia esboza las principales cuestiones que planean en el debate político
y parlamentario. Para un amplio
sector del arco parlamentario catalán,
el tratamiento que recibe la lengua en el
Estatuto debería ser revisado. Diferentes
partidos políticos representados en
el Parlament de Cataluña (ciu, erc, psccpc
y icv) han presentado propuestas de
mejora del Estatuto de autonomía que
se proyectan en el ámbito juridicolingüístico
para mejorar su redacción,
blindar los éxitos alcanzados por la legislación,
petrificar las decisiones del
Tribunal Constitucional favorables a la
extensión del conocimiento y de los
usos de la lengua catalana y occitana.
Formalmente, el artículo se estructura
en tres partes; la primera describe
el contenido y el alcance del debate sobre
el incremento de autogobierno de
Cataluña en materia lingüística. Identifica
cuáles son las propuestas de los expertos
que han comparecido ante la
Comisión de Estudio parlamentaria
para la profundización del autogobierno
y avanza los postulados que figuran
en las iniciativas suscritas por los partidos
catalanes en este ámbito.
El estudio de estas iniciativas partidistas
se analiza en la segunda parte del
artículo, donde se estudia el contenido
de las diferentes propuestas de los partidos
para modificar el marco estatutario
actualmente vigente. El objetivo
compartido por todas las propuestas se
centra en garantizar, en sede estatutaria,
una plena normalización de la
lengua catalana, teniendo en cuenta
la dimensión identitaria, simbólica y
cultural del idioma. A partir de esta
base, los partidos plantean diferentes
medidas, algunas de las cuales no son
nuevas. En ciertos casos, las propuestas
lingüísticas que constan en los proyectos estudiados ya figuraban en la agenda
política de las formaciones desde
hace años, algunas incluso quedaron en
discusión en los trabajos parlamentarios
del Estatut vigente, en 1979. Un
análisis de los programas electorales y
un repaso de los trabajos parlamentarios
de los partidos permite concluir
que parte de las propuestas que se formulan
en ciertos documentos ya se habían
planteado y debatido tiempo
atrás.
Por último, se estudia la oportunidad,
el procedimiento y los puntos comunes
de las modificaciones estatutarias
propuestas. Un estudio comparado
del conjunto de propuestas permite
concluir que existe un catálogo de temas
compartidos por los diferentes
proyectos, en los que se constata un
amplio consenso favorable a su modificación.
Entre estas cuestiones destaca
la concerniente a la inclusión específica
de la lengua como materia competencial;
el reconocimiento del plurilingüismo
en los ámbitos estatal,
comunitario europeo e internacional; la
definición del contenido y alcance de
los estatutos de lengua propia y lengua
oficial en Cataluña o la propuesta de
garantizar, vía estatutaria, la oficialidad
de la lengua aranesa en el Valle de
Arán
L’article proposa una anàlisi de les diferents propostes de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya d’incidència en matèria lingüística. En conseqüència esbossa les principals qüestions que planegen en el debat polític i parlamentari. Per un ampli sector de l’arc parlamentari català, el tractament que rep la llengua a l’Estatut hauria de ser revisat. Diferents partits polítics representats al Parlament de Catalunya (ciu, erc, psc-cpc i icv) han presentat propostes de millora de l’Estatut d’autonomia que es projecten en l’àmbit juridicolingüístic per millorar-ne la redacció, blindar els èxits assolits per la legislació, petrificar les decisions del Tribunal Constitucional favorables a l’extensió del coneixement i els usos de la llengua catalana i occitana.
Formalment, l’article s’estructura en tres parts; la primera descriu el contingut i l’abast del debat sobre l’increment de l’autogovern de Catalunya en matèria lingüística. Identifica quines són les propostes dels experts que han comparegut davant la Comissió parlamentària d’Estudi per a l’Aprofundiment de l’Autogovern i avança els postulats que figuren a les iniciatives subscrites pels partits catalans en aquest àmbit.
L’estudi d’aquestes iniciatives partidistes es troba desplegat a la segona part de l’article, on s’estudia el contingut de les diferents propostes dels partits per modificar el marc estatutari actualment vigent. L’objectiu compartit per totes les propostes se centra a garantir, en seu estatutària, una plena normalització de la llengua catalana, tenint present la dimensió identitària, simbòlica i cultural de l’idioma. A partir d’aquesta base, els partits plantegen diferents mesures, algunes de les quals no són del tot noves. De fet, en certs casos, les propostes lingüístiques que consten als projectes estudiats ja figuraven a l’agenda política de les formacions des de fa anys, algunes fins i tot van quedar a la discussió dels treballs parlamentaris de l’Estatut vigent, l’any 1979. Una anàlisi dels programes electorals i un buidatge dels treballs parlamentaris dels partits permet concloure que part de les propostes que es formulen en certs documents ja s’havien plantejat i debatut temps enrere.
Finalment, s’estudia l’oportunitat, el procediment i els punts comuns de les modificacions estatutàries proposades. Un estudi comparat del conjunt de propostes permet concloure que hi ha un catàleg de temes compartits pels diferents projectes, en els quals existeix un consens ampli favorable a la seva modificació. Entre aquestes qüestions destaca la concernent a la inclusió específica de la llengua com a matèria competencial; el reconeixement del plurilingüisme en els àmbits estatal, comunitari europeu i internacional; la definició del contingut i l’abast dels estatuts de llengua pròpia i llengua oficial a Catalunya o la proposta de garantir, via estatutària, l’oficialitat de la llengua aranesa a la Val d’Aran