2004-2009: L'evolució del règim lingüístic en el dret de la Unió Europea. De l'ampliació del 2004 al Tractat de Lisboa

• Published in: Revista d'estudis autonòmics i federals no. 10; pp. 109 - 161
• Main Author: Milian Massana, Antoni
• Format: Journal Article
• Language: Catalan
• Published: Generalitat de Catalunya: Institut d'Estudis Autonòmics 01-04-2010; Institut d'Estudis de l'Autogovern
• Subjects: community freedoms; community institutions; derecho lingüístico; Dret lingüístic; European Union; instituciones comunitarias; institucions comunitàries; libertades comunitarias; linguistic law; llibertats comunitàries; multilingualism; multilingüisme; multilingüismo; Tractat de Lisboa; Tratado de Lisboa; Treaty of Lisbon; Unió Europea; Unión Europea
• ISSN: 1886-2632; 1886-2632

En el treball s estudien les modificacions que ha sofert el règim lingüístic de
la Unió Europea d ençà de l ampliació de l any 2004 fins a l entrada en vigor
del Tractat de Lisboa. Quant a les llengües oficials i de treball, crida l atenció
el reconeixement del maltès i de l irlandès, en tractar-se de llengües oficials
en el conjunt d un Estat membre que, per garantir la seguretat jurídica, no
era imprescindible reconèixer en el si de les institucions de la Unió. Aquest
reconeixement, encara que expressa un major respecte per la diversitat lingüística,
fa més pregona la desigualtat i la desproporció en el règim lingüístic
de la Unió. En relació amb les denominades llengües regionals o minoritàries,
l actitud i les realitzacions han estat ambivalents. La novetat més
prometedora consisteix en el reconeixement específic que el Tractat de Lisboa
fa en favor de les llengües que, de conformitat amb el corresponent ordenament
constitucional, gaudeixen de la condició de llengua oficial en una
part del territori d un Estat membre. De fet, el Tractat compromet la Unió
perquè presti una atenció especial a aquestes llengües. En aquest sentit,
caldria dotar-les d un estatus ad hoc, atès que, del conjunt de les llengües
regionals o minoritàries, són les més perjudicades per la integració europea.
In this paper, a study is conducted of the modifications that the linguistic
regime of the EU has undergone since enlargement in 2004 until entry into
force of the Treaty of Lisbon. In regard to official and working languages,
the recognition of Maltese and Irish is in part striking. They are languages
that enjoy official statuts in all the territory of a Member State. Consequently,
to ensure legal certainty, it was not essential to recognize them within EU
institutions. Although this recognition expresses a greater respect for linguistic
diversity, it makes more profound the inequality and disproportion in the
Union s language policy. In regard to so-called regional or minority languages,
attitudes and achievements have been ambivalent. The most promising
innovation is the specific recognition that the Lisbon Treaty gives to support
of languages which, in accordance with the corresponding constitutional
order, enjoy official status in part of the territory of the Member States. In
fact, the treaty commits the EU to pay a special attention to these languages.
In this regard, they should be provided with an ad hoc status, since, of all
the regional or minority languages, they are the most affected by European
integration.
En el trabajo se estudian las modificaciones introducidas en el régimen lingüístico
de la Unión Europea desde la ampliación del año 2004 hasta la entrada
en vigor del Tratado de Lisboa. Acerca de las lenguas oficiales y de
trabajo, llama la atención el reconocimiento del maltés y del irlandés, al
tratarse de lenguas oficiales en el conjunto de un Estado miembro que no
era imprescindible reconocer en el seno de las instituciones de la Unión para
garantizar la seguridad jurídica. Este reconocimiento, a pesar de expresar un
mayor respeto por la diversidad lingüística, hace más profunda la desigualdad
y la desproporción en el régimen lingüístico de la Unión. En relación con las
denominadas lenguas regionales o minoritarias, la actitud y las realizaciones
han sido ambivalentes. La novedad más prometedora consiste en el reconocimiento
específico que el Tratado de Lisboa hace en favor de las lenguas
que, de conformidad con el correspondiente ordenamiento constitucional,
disponen de estatuto de lengua oficial en una parte del territorio de un
Estado miembro. De hecho, el Tratado compromete a la Unión para que
preste una especial atención a estas lenguas. En este sentido, debería dotárselas
de un estatuto ad hoc, habida cuenta que, del conjunto de las lenguas
regionales o minoritarias, son las más perjudicadas por la integración europea.