Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística: El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades
El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells a...
Saved in:
Published in: | Revista d'estudis autonòmics i federals Vol. 30; no. 30; pp. 57 - 96 |
---|---|
Main Author: | |
Format: | Journal Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Institut d'Estudis de l'Autogovern
01-12-2019
|
Subjects: | |
Online Access: | Get full text |
Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
Summary: | El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el règim lingüístic d’un territori és independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autònomes i unitats federades monolingües i plurilingües de la mateixa manera que hi ha estats monolingües i plurilingües. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris lingüísticament heterogenis tendeixen a tenir règims plurilingües, i també l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el règim lingüístic dels municipis i explorem com es produeix la tria de règim lingüístic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el règim lingüístic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus polític de Catalunya (regió autònoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolingüisme al nivell “central” però introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis lingüísticament homogenis, en la línia del que fan democràcies avançades del continent europeu.
The goal of this paper is to make a proposal on the most suitable language regime
for Catalonia in the light of the comparable cases of European multilingual democracies. First
of all, we present the notion of language regime as a set of official languages and put it in
relation to three administrative levels (state, regional and municipal). Secondly, we defend the
postulate according to which the language regime of a territory is independent of its degree
of self-government: in Europe there are monolingual and multilingual autonomous regions
and federated units in the same way that there are monolingual and multilingual states.
Thirdly, we defend the postulate according to which the linguistically heterogeneous territories tend to have multilingual regimes, and also illustrate it with examples of the European
context. Fourthly, we address the language regime of municipalities and explore how the
choice of language regime at municipal level is produced. And finally we formulate a proposal
on the Catalan language regime, regardless of the political status of Catalonia (autonomous
region, federated unit or independent state). This proposal discards monolingualism at the
“central” level but introduces the possibility of implementing it in linguistically homogeneous municipalities, in line with what advanced democracies of the European continent do. |
---|---|
ISSN: | 1886-2632 1886-2632 |
DOI: | 10.2436/20.8080.01.39 |