Landscape and urbanism in the 21st century: some reflections on the state of affairs

• Published in: Architecture, city and environment Vol. 15; no. 43
• Main Authors: Benedet, Verónica, Azpeitia Santander, Arturo, Azkarate Garai-Olaun, Agustín
• Format: Journal Article
• Language: English
• Published: 01-06-2020
• ISSN: 1886-4805; 1886-4805
• DOI: 10.5821/ace.15.43.8987

Durante varias décadas, la noción de paisaje ha sido instrumentalizada por diversos campos de estudio y con los puntos de vista e intereses más diversos. Esta es una noción que reúne todas las características de los espacios liminales, áreas caracterizadas por su naturaleza mediadora. Sin embargo, el éxito y la rápida extensión del concepto de paisaje aún no ha experimentado un desarrollo similar en el campo metodológico ni está logrando un consenso suficiente para ser aplicado al ámbito administrativo. En esta contribución, ajustaremos nuestra reflexión en torno a la idea de paisajes urbanos históricos, destacando la necesidad de abordar el enfoque de "gestión del cambio" exigido por las ciudades del siglo XXI. Con este fin, profundizaremos en algunas nuevas iniciativas de gestión urbana, en las que la "prosumer citizenship" comienza a ser un elemento clave en la construcción de la identidad de los espacios habitados. En la misma línea, también se discutirá el alcance y el contenido de la disciplina emergente del urbanismo táctico, prestando especial atención a las limitaciones del "pensamiento de diseño" en los centros históricos de las ciudades; áreas afectadas por ambientes que frecuentemente son problemáticos, donde entran en juego las complejas regulaciones de tutela individual o colectiva que requieren los bienes culturales.
Durant diverses dècades, la noció de paisatge ha estat instrumentalitzada per diversos camps d'estudi i amb els punts de vista i interessos més diversos. Aquesta és una noció que reuneix totes les característiques dels espais liminar, àrees caracteritzades per la seva naturalesa mediadora. No obstant això, l'èxit i la ràpida extensió del concepte de paisatge encara no ha experimentat un desenvolupament similar en el camp metodològic ni està aconseguint un consens suficient per ser aplicat a l'àmbit administratiu. En aquesta contribució, ajustarem la nostra reflexió al voltant de la idea de paisatges urbans històrics, destacant la necessitat d'abordar l'enfocament de "gestió del canvi" exigit per les ciutats de segle XXI. Amb aquesta finalitat, aprofundirem en algunes noves iniciatives de gestió urbana, en què la "prosumer citizenship" comença a ser un element clau en la construcció de la identitat dels espais habitats. En la mateixa línia, també es discutirà l'abast i el contingut de la disciplina emergent de l'urbanisme tàctic, prestant especial atenció a les limitacions del "pensament de disseny" en els centres històrics de les ciutats; àrees afectades per ambients que freqüentment són problemàtics, on entren en joc les complexes regulacions de tutela individual o col·lectiva que requereixen els béns culturals.
For several decades, the notion of landscape has been instrumentalised by various fields of study and with the most diverse views and interests. This is a notion that brings together all the features of liminal spaces, areas characterised by their mediating nature. The success and rapid extension of the concept of landscape, however, has not yet seen a similar development in the methodological field nor is it achieving sufficient consensus to be applied to the administrative scope. In this contribution we will adjust our reflection around the idea of historic urban landscapes, highlighting the need to address the “change management” approach demanded by 21st-century cities. To this end, we shall delve into some new urban management initiatives, in which the “prosumer citizenship” is beginning to be a key element in the construction of the identity of the spaces inhabited. In the same vein, the scope and content of the emerging discipline of tactical urbanism will also be discussed, paying special attention to the limitations of “design thinking” in historic city centres; areas affected by environments that are frequently problematic, where the complex regulations of -individual or collective- tutelage that cultural assets require come into play.