Dones marroquines a Mallorca: una primera aproximació a l’aprenentatge del català des de la perspectiva de gènere

En aquest article s’analitza el funcionament de dos cursos de llengua adreçats a dones marroquines a Mallorca. Concretament, es descriuen les actituds i les percepcions de les aprenents sobre la llengua catalana així com l’efecte del context i l’entorn en l’aprenentatge de llengües i en les percepci...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Published in:Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera no. 3; pp. 4 - 25
Main Authors: Sastre-Roig de Lluís, Aina, Amengual Ripoll, Catalina, Vanrell, Maria del Mar
Format: Journal Article
Language:English
Published: 13-12-2022
Online Access:Get full text
Tags: Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
Description
Summary:En aquest article s’analitza el funcionament de dos cursos de llengua adreçats a dones marroquines a Mallorca. Concretament, es descriuen les actituds i les percepcions de les aprenents sobre la llengua catalana així com l’efecte del context i l’entorn en l’aprenentatge de llengües i en les percepcions sobre l’espai que ocupen tant el català com el castellà. Un dels cursos es va dur a terme a Palma, mentre que l’altre es va desenvolupar a Lloseta. S’han emprat tècniques qualitatives com ara l’observació participant i entrevistes en forma de biografia lingüística. Pel que fa als resultats, hem vist que tant en un curs com en l’altre l’aula ha suposat més aviat un espai de socialització que no d’aprenentage. Les motivacions per invertir en l’aprenentatge de català per part de les aprenents solen ser de tipus instrumental i integrador, per bé que hi ha diferències segons l’edat de les aprenents i el lloc on viuen. Totes les aprenents coincideixen que interactuen molt excepcionalment en català amb els membres de la societat d’acollida, cosa que es relaciona amb ideologies d’autenticitat i legitimitat dels parlants nadius. Confirmam un accés més limitat a l’aprenentatge de llengües per part de les dones immigrades que dels homes. No s’ha detectat cap entrevistada que hagi rebutjat les identitats de gènere de la llengua meta.
ISSN:2696-1210
2696-1210
DOI:10.31009/resercle.2022.01